Lleida

'Arbres de plàstic falsos'

  • Actualitzat:
  • Creat:

FÈLIX LARROSA, President del grup del PSC a la Paeria

The Bends (1995) és el segon álbum de “La” –amb majúscules– banda britànica Radiohead, la confirmació d’un dels músics i compositors més revolucionaris dels nostres temps, Thom Yorke, l’home de la mirada pertorbada i captivadora a parts iguals.

A The Bends hi ha una cançó magistral, Fake plastic trees (en català, Arbres de plàstic falsos), que Yorke va compondre després d’assistir a un concert de Jeff Buckley i que parla de Canary Wharf, una illa portuària situada als Docklands londinencs, ara barri de moda –i exclusiu– de la capital del Tàmesi.

Canary Wharf, als anys noranta, estava cridat a ser un centre econòmic i comercial de primer nivell, però una crisi borsària va desar el projecte al calaix. Només uns arbres de plàstic falsos van quedar com a testimoni d’aquella iniciativa grandiloqüent, que van cridar l’atenció al vocalista (finalment, amb el pas dels anys i la superació de les crisis, Canary Wharf acull un centre financer).

Fake plastic trees és, també, la metàfora que van utilitzar els cinc músics britànics per criticar la societat de consum, ara fa 24 anys. Un cançó vella, si vostès volen, que planteja interrogants que en l’actualitat són més vius que mai: volem un món amb arbres de plàstic i homes de poliestirè com dels que parla Thom Yorke? O volem un planeta sostenible, que aposti per la fi de la pobresa i de la fam, per la salut i el benestar, per la igualtat de gènere, perquè tothom tingui accés a una aigua neta i sanejada, per les energies renovables, l’ocupació digna, la reducció de les desigualtats, la indústria innovadora i compromesa, les ciutats sostenibles, el consum responsable i la lluita contra el canvi climàtic?

Els acabo d’enumerar alguns dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar l’any 2015. Un full de ruta global que hem d’aplicar a escala local si volem deixar un planeta millor per als nostres fills. Lleida, amb la Paeria al capdavant, ha de ser una ciutat de referència en l’aposta per l’assoliment d’aquests objectius.

Al final del mandat passat vam aprovar el Pla per a la Lluita contra el Canvi Climàtic, que incorpora una vuitantena de mesures pensades per fer de la nostra ciutat un lloc més amable i sostenible per viure-hi. I el Govern socialista va iniciar la implantació de boscos urbans als barris: a Cappont, a Balàfia, al Turó de Gardeny i als Magraners. Boscos amb arbres de veritat (els últims tres anys hem vam plantar més de 9.000!), i no pas de plàstic, per fer la ciutat més habitable. Aquest és el camí, que ja vam començar a traçar. I l’ONU ens ho recorda. Fem-li cas, perquè ens juguem el futur i el dels nostres fills i filles.

Article publicat als diaris Segre i La Mañana