Lleida reclama grans projectes propis i nous. La ciutadania espera plantejaments engrescadors que permetin fer revifar una ciutat que a hores d’ara, sense pressupostos, està immersa en el desgovern. Hem arribat en aquesta situació perquè l’alcalde de Lleida no ha mostrat cap interès a negociar els comptes, que tot sigui dit, tampoc presenten cap gran plantejament nou per a la ciutat, malgrat que es podrien obrir nombroses oportunitats gràcies als fons Next Generation de la UE, negociats amb fermesa pel govern de l’Estat. La mostra d’això és que el bipartit d’ERC i Junts no ha demanat els ajuts europeus per fer de Lleida una destinació turística sostenible ni per al comerç i els mercats per tal de generar atractivitat als barris i al conjunt de la ciutat. Un fet sorprenent i inversemblant que hem denunciat aquesta setmana i que ens aboca a la gran pregunta: Per què no s’hi han presentat?
Potser per contrarestar aquesta falta d’empenta, d’iniciativa i de lideratge, l’alcalde de Lleida intenta treure aigua a la desesperada. Elabora cortines de fum per intentar defugir de les responsabilitats que considerem que hauria d’assumir per la falta de voluntat de negociar, tot i haver constituït una comissió negociadora amb el PSC per arribar a un acord. Com hem d’interpretar l’aterratge, precisament en aquests moments, del vicepresident del govern de la Generalitat a Lleida? Només per anunciar que les obres del nou edifici de la Generalitat al solar de l’antic magisteri, que no es faran fins al 2026 i que acabaran al 2029? O per anunciar el desenvolupament del polígon industrial de Torreblanca, projectat en els anteriors governs socialistes? Una proposta, per cert, que hauria de comptar amb la participació de l’Estat per sumar sinergies i enllaçar la infraestructura amb la carretera N-240 i la xarxa ferroviària, cosa que per ara no ens consta que s’hagi obert cap conversa. Aquests són els grans anuncis que té a fer el vicepresident per a la ciutat de Lleida? O és que han vingut a salvar un alcalde que és incapaç de generar una ciutat més confortable, més neta, més segura i d’atendre les necessitats de les lleidatanes i dels lleidatans?
L’alcalde Pueyo segueix sense fer cap proposta que desveli entusiasme per a la ciutat. Fins ara, s’ha dedicat a continuar amb les propostes que va deixar sobre la taula l’anterior govern socialista. En són exemples el mateix polígon industrial de Torreblanca, la plataforma per a la innovació i la transformació del sector agroalimentari Inno4agro o el Museu Morera. Ara bé, tot el recull dels anteriors plantejaments els ha fet parcialment, perquè desconeixem a hores d’ara què pensa fer per renovar la Rambla Ferran, per a la qual també compta amb una altra proposta de l’anterior govern del PSC. I amb el desenvolupament del Pla de l’Estació, què pensa fer? I per promocionar el comerç de proximitat i dels barris? I per generar nous llocs de treball i nous espais residencials, amb més habitatges? I per de Lleida una ciutat més sostenible i verda? I Per fer-la més cívica? I per impulsar l’Horta com el rebost de l’alimentació saludable i reforçar-ne la seguretat?
Aquesta setmana hem visitat el polígon industrial del Segre, per al qual també, com a alcalde, vaig deixar una proposta per tal de transformar-lo en àrea d’innovació industrial, amb una major accessibilitat, millores en la mobilitat, en la seguretat i en la gestió de l’aigua. Fa tres anys que l’alcalde el té sobre la taula i encara no sabem què pensa fer. Queden 447 dies de mandat i no sabem quins plantejaments té. Encara tenim massa preguntes sense resposta.
PD: Acabat l’article, voldria transmetre unes línies personals per reconèixer la figura de l’Agustí Bordalba, un home que des de la serenor va contribuir a fer la ciutat de Lleida més gran, especialment buscant sempre consensos, aportant idees innovadores i, sobretot, intentant generar complicitats entre els sectors empresarials per fer d’aquesta una ciutat amb més oportunitats